havem adoptat nosaltres al dar títol á aquesta part del nostre llibre, no perqué l' jutjem lo més precís y propi, sinó per rahons de oportunitat y conveniencia. Entenguis ben bé, no obstant, que al parlar de organisació particularista, ab tot y que lo significat de la frase sigui més ample, la usem com sinónima de associació d' Estats y de federalisme.
En efecte, desde l’ moment que varis Estats ó regions deixan de estar unificats sens arrivar á ser independents, forsosament han de estar lligats en aliansa més ó menys estreta. Fœdus no vol dir més que aliansa, y per lo tant federal, federalisme y tots los demés derivats y compostos de aquella paraula llatina expressan ideas referents á aliansa, Gobern federal, donchs, es lo gobern fundat en la aliansa, aixis com federalisme, federalista, etc, etc, no volen dir sinó afició ó aficionat á la organisació federal.
Suposem que 'ls nostres lectors voldrán saber quinas son las rahons de oportunitat y conveniencia que 'ns obligan á adoptar pera las nostras aspiracions un qualificatiu menys precís y propi que altres que podriam emplear, y 'ns sembla ja sentir que 'ns diuhen: «Si desde l’ Estat unitari, ó sigui d' aquell que te l' poder concentrat, fins á la independencia completa dels varis trossos ó regions que 'l forman, no hi ha més que federalisme; si la forma federal es la única que pot pendre l’ particularisme regionalista quan no arriva á la separació, ¿per qué no hem de usar lo nom que técnicament expressa la nostra idea? Perqué hem d' amagarnos de dir lo que som á tothom que vulgui saberho?»
Pera respondre á tals preguntas, nos reduhirem á copiar lo que estampárem en unas cartas que publicárem en La Renaixensa, referents á la matéria [1]. Fentnos en ellas la meteixa pregunta, nos conlestavam: «No 'ns dem lo nom que
- ↑ Cartas á mon estimat amich C. Publicadas en La Renaixensa, durant los mesos de Juny, Juliol y Agost de 1885.
