lada en la conciencia popular, y capás, per tant, de ser element de cultura, la respecta. Si 's troba ab que predomina la tendencia republicana, li dona medis pera organisarse sólidament. En aquest punt té moltas més facilitats d' adaptació que l' unitarisme, puig mentres aquest no respecta 'ls fets sino quan no se sent prou fort pera destruhirlos, lo particularisme té per principi aprofitarlos y ferlos contribuir al resultat que 's proposa.
Lo nostre sistema, eminentment práctich y positivista, no pot dir may per endavant quin régimen adoptará, puig que aquest ha de ser sempre lo que las circunstancias aconsellin. D' aqui ve, que en lo camp catalanista nos hi juntem los que de més distinta manera opinem en altras materias. Lo llás de unió es lo particularisme, dins del qual hi caben molts més matisos que dins del unitarisme á causa de sa major elasticitat.
La diferencia de matisos no sóls cap dins del nostre ordre general de ideas, sinó que li es completament necessari. Podriam apoyar aquesta afirmació en multitut de rahons, peró nos reduhirem á exposar las més culminants.
Avans del triunfo del nostre sistema, necessitem la diferencia de matisos pera prepararlo. Las grans transformacions no 's fan jamay de cop y volta, sino que venen per llurs passos contats. A mida que las nostras ideas avansarán, apoderantse dels cors y de las inlel-ligencias, s' anirán traduhint en fets práctichs é introduhintse en las institucions. Pera influhir en lo cambi, necessitem tenir adeptes en tots los camps. Mentres hi hagi monarquía, á sos partidaris toca la part més visible de la tasca. Ells són los que han de facilitar lo camí á las innovacions. Demá que hi hagués república, la iniciativa 'ns correspondria als republicans. Las societats no avansan jamay á salts. Los que fan en circunstancias anormals ó en temps de revoltas, han de tornarlos luego en-
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/220
Aquesta pàgina ha estat revisada.
