La necessitat dels diversos matisos nos la confirma la experiencia de successos ocorreguts fa pochs anys en la nostra nació meteixa. Afavorit per las circunstancias, va arrivar al poder un partit que 's deya federal y que, per lo tant, devia representar un dels matisos del particularisme. Aquest partit tenia lo defecte de ser exclusivista. No admetia que poguessin ser federalistas sinó 'ls revolucionaris avansats, y no s proposava més que ferse eco d' una sola de las classes de la societat.
Arrivat al poder, va succehirli lo que hauria degut preveure. La opinió, cansada de la acció, va sentir prompte necessitat de reaccionarse, y ni temps va dar als que s' deyan federals pera intentar plantejar alguna institució de las que tenian en lo programa. La impotencia de la república li feya anyorar la monarquía, y si una militarada va preparar la restauració, un pronunciament va consumarla. Al caure, la partit federal exclusivista va arrossegar en sa caiguda fins la esperansa de tot particularisme. Com que no hi havia cap matis d' aquest que representés la reacció ni la monarquía, la revolució y la república van ser substituhidas per la reacció-monárquica-unitarista. ¡Quan diferent hauria sigut la solució, si lo particularisme hagués tingut tants matisos com l’unitarisme! Podria haver vingut la reacció; podria haver sigut tirada á terra la república, pero la tendencia de sos destructors no s' hauria separat del ordre general de ideas que hauria enllassat als diversos matisos del particularisme. La reacció monárquica hauria sigut tal vegada més afortunada que la acció republicana, y hauria entrat en lo camí que aquesta no va saber ó no va poder empendre.
Per lo dit se pot veure ben clar quina ha de ser la situació dels particularistas dins del ordre general de ideas que uneix als que de més distinta manera pensan en altras materias. Ningú de nosaltres té d' abdicar de las que millor li
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/222
Aquesta pàgina ha estat revisada.
