impossible limitar efectivament la quantitat. Sent lo poder únich ¿qui 'l deturará quan invadeixi atribucions que no li corresponen? Al punt meteix que 's tracta de ferho de una manera eficás, la qualitat de la autoritat se 'n ressent, y quedan perjudicadas las atribucions que li son propias.
L' Estat compost limita la quantitat sens desmillorar la qualitat. Sa condició essencial es que co-existeixin dos poders entre ‘ls quals han de repartirse las atribucions de la soberanía. Fassis la repartició com se vulgui, no pot deixar de naixer la limitació de quantitat. Lo poder general del conjunt té marcadas las atribucions que se li confian, y ha de reduhirse á llur exercici baix pena d' invadir lo camp propi dels poders dels Estats particulars. Pera aquestos, las atribucions que han conferit á aquell, són limitacions no menys efectivas. Al punt meteix que intentan traspassarne alguna, topan ab lo poder general. Los dos poders son rodas que engranan y mútuament s' obligan á la regularitat Cap de las duas pot anar més ni menys depressa que l' altra mentres lo engranatje 's conservi.
Aquest mecanisme es la veritable garantia de la llibertat. L' individuo y las agrupacions no están aislats davant per davant d' un poder sens altre fré que ‘ls qu' ells meteixos li posin, sino de poders enfrenats per llur meteixa combinació. Lo poder que de més aprop los toca; lo que regula las relacions més importants de la vida qüotidiana; lo que garantisa directament llurs llibertats; lo que está encarregat de traduhir en lleys los drets de la familia y la regulació de la propietat, no es un poder absolut ni irresponsable. Per damunt d' ell esta lo poder general, que en quant sigui materia de las atribucions que té confiadas, pot obligar al de cada Estat particular á cumplir lo seu deber. Quant un particular ó corporació veu atacats ó desconeguts los seus drets, no sols té 'l medi de reclamar á las autoritats del Estat particu-
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/251
Aquesta pàgina ha estat revisada.
