nom dels interessos particulars perjudican al general. Fins suposant bona fe y desitj d' encertar en tals representants, no poden despendres del esperit exclusivista ó de cos, y 'ls efectes son tant tiránichs com los del predomini dels generalisadors que viuhen d' abstraccions.
L' exclusivisme dels especialistas los fa temibles com á gobernants. No miran cap qüestió sinó per lo prisma de llur especialitat, y no 's paran fins que han lograt imposar llurs punts de mira estrets y encongits. Poseu á un metje, com á metje, per exemple, en situació de dirigir qualsevol societat, y no veurá res més que problemas de fisiología ó de higiene, que voldrá resoldre obligant á tots los associats á medicarse ó á guardar lo régimen de sa escola. Poséuhi un pagés, y no estará satisfet sinó s' entregan tots los recursos á la agricultura. Poséuhi un fabricant, y tindrá la pretensió de que tot se sacrifiqui davant de la especialitat de la seva manufactura, que proclamará en tots los tons com l’ únich interés social digne de ser atés, encara que 's degui perjudicar á altres que representin cent vegadas més en lo conjunt de la riquesa pública.
La organisació particularista se posa en lo just terme mitj, y reconeix igual representació al interés general que als interessos particulars. Hem ja indicat los medis que emplea, al parlar de la base en que funda las duas Cámaras llegislativas perfectament iguals en atribucions, y qual concurs es igualment necessari pera que un projecte arrivi á adquirir forsa de lley obligatoria.
Un dels punts de vista més hermosos que presenta lo particularisme es lo que prové de la aplicació práctica de sa flexibilitat. Gracias á aquesta condició poden viure agrupats y agermanats, formant un tot nacional, pobles distints de relligió, de llengua, de costums, de rassa, y fins en graus molt distants de civilisació y de cultura. A Suissa, per exem-
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/256
Aquesta pàgina ha estat revisada.
