Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/261

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPÍTOL X.



LO CRITERI HISTORICH.



Lo particularisme porta á un criteri amplement histórich.— No es fill de cap exclusivisme d' escola. — Exageracions de las anomenadas filosófica é histórica — La una olvidava lo passat y l' altra 'l pervenir, y cap de las duas estava en lo present.— Lo particularisme no es tradicionalista ni idealisador, sinó armonisador dels fets ab las aspiracions. — Resposta á una pregunta que 's sol fer al catalanisme regionalista. —Sentit en que 's diu, que volem ser lo que fórem.


 Tot estudiant lo particularisme desde un punt de vista eminentment positivista, y no havent avansat un sol pas en lo nostre camí, que no 'l poguéssim apoyar en lo tcrreno ferm de la observació directa y comprobada, nos hem trobat sens cap esfors dins del criteri amplement histórich. Dediquem alguns párrafos á analisar aquest resultat, que al primer cop d' ull ha de causar un tant d' extranyesa.
 Se 'ns ha acostumat tant á considerar aquell criteri com antagónich y oposat al filosófich; hem vist als sectaris de las duas escolas que respectivament los sostenen, tan persuadits de que son irreconciliables, que la extranyesa es perfectament motivada. ¿Es que son falsos los rahonaments en que 'ns havem apoyat, ó es que son illegítimas las conseqüencias que n' havem deduhit?
 Ni la una cosa ni l' altra. Es senzillament que 'l sistema particularista no es fill de cap exclusivisme d' escola. Acla-