Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/265

del particularisme, lo moment histórich actual fora constantment la resultant de las forsas productivas que en llur seno se manifestan y desenrotllan: fora sempre la transacció entre lo passat y lo futur, entre ‘ls interessos que venen y ‘ls que se ne van.
Dintre del amplíssim concepte histórich que té format lo particularisme, pert tota sa malicia la pregunta que 's fa moltas vegadas al catalanisme regionalista, ó sigui ¿quina época de la historia de la nostra terra voldria restaurar?
En vers y en prosa s' ha dit moltas vegadas que «lo que volem es ser lo que fórem,» y de la falsa interpretació d' aquestos desitjós naix aquella pregunta, de que abusan los nostres contraris, y que arriba á perturbar á molls regionalistas que no han estudiat prou la materia. Després de las explicacions que acabem de donar, la resposta es senzillíssima.
Volem ser lo que fórem, pero no ressuscitar res que na sigui propi dels nostres temps. Volem que Catalunya recobri la personalitat que en altras épocas tenia, pero pera fer d' ella l' us que 'ns aconsellin las circunstancias en que 's troba avuy lo nostre poble. No volem fer una restauració purament arqueológica, siuo que de tot lo que tinguérem aprofitarem sóls lo que pugui sernos de utilitat actual. Volem Corts catalanas, pero no las Corts de la edat mitjana ni las de la época en que las va enterrar en las runas de Barcelona l' exércit del primer Borbón. De llur organisació antigua, veurem lo que es aplicable á las Corts d' avuy, y lo mateix farem ab lo Consell de Cent y demés institucions que tan bé esqueyan á la nostra terra. A la organisació particularista de Catalunya quan hagi recobrat sos drets, hi aplicarem l' amplissim criteri histórich que acabem de explicar en lo present capítol. Ni volem tornar al sigle quinze, ni molt menys al any vuit del que encara corre, ni volem saltar tampoch al sigle vint. La nostra aspiració es