Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gunta; tracteu d' inquirir quinas ideas professan en política, y vos trobaréu ab que una bona part no son monárquichs ni tampoch republicans. Avuy se mostran en general contraris de la monarquía, perque es la forma actual de gobern: demá que hi hagués república, se 'n mostrarian contraris ab igual forsa. La qüestió es negar sempre. Se nega en religió; se nega en política; se nega en ciencia. Qualsevol idea ó projecte positiu no troba altre aculliment que un chor de negacions.
 ¿Qué volen, donchs, los que no son católichs, pero tampoch protestants, ni juheus, ni res que tingui forma positiva; los que son antimonárquichs, pero sense ser republicans; los que negan l' espiritualisme en ciencias y en arts, pero sens ser materialistas ni professar cap sistema intermedi? No volen res: están cansats y aburrits de tot lo que son incapassos fins de probar. Los que vejetan pobrement en los poblets, no tenen pena ni gloria, ni fan lo mes lleuger esfors pera sortir de llur estat miserable d' ignorancia y de rutina; los que viuhen en las ciutats grans, explotan la miseria dels poblets, y uns y altres travallan pera sostenir la opulencia fantasmagórica de la capital. Lo verdader progrés no ha en- trat encara á Espanya. Som un poble caduch, plé de vicis alimentats per la ignorancia, pero ab pocas forsas pera darlos tan sols apariencias brillants. Lo desenrotllo fatal de la historia desde 'l comensament de la edat moderna nos ha conduhit á una caducitat prematura, sens haver passat per lo período de la virilitat. Som com aquells individuos infelissos, que corcats de cos y d' esprit, á vint anys repapiejan y á trenta moren de vells. Aixís s' explica l' indiferentisme mussulmá, la inmoralitat aterradora, la ignorancia supina, que son avuy los caracters més marcats de la «hidalga y orgullosa nació espanyola.»