Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/294

portants, austríaca la una y húngara l’ altra. La primera porta ‘l títol de: «Lley relativa als negocis comuns á tots los payssos de la monarquía austríaca y á la manera de tractarlos,» y la segona lo de: «Lley relativa als objectes d' interés comú que existeixen entre 'ls payssos de la corona de Hungría y 'ls altres payssos subjectes á la soberanía de S. M., y á la manera de tractarlos.» Una y altra lley son del any 1867.
A conseqüéncia d' aquestas lleys, van reunirse delegacions del Reischrath austriach y de la Diéta húngara pera fixar las bases financieras y económicas del compromís, dant par resultat tres lleys, que son fonamentals del imperi, per més que sóls se promulguéssin ab carácter temporal, puig que sóls devian durar deu anys, ó sigui fins al 1877.
Desde llavoras, l' imperi de Áustria va pendre la denomiuació de «Imperi de Áustria -Hungría» y l' emperador usa lo títol de «Emperador de Áustria y rey católich de Hungría.» La part austríaca, ó Cisleithania, se compón de las provincias germanicas-slavas, que avans se deyan payssos hereditaris: la part húngara, ó Transleithania, comprén tots los payssos de la corona de Sant Estebe.
Hem dit que 'ls compromisos sóls devian durar fins al any 1877, y en efecte, en aquesta fetxa degueren ser renovats. La renovació va ser laboriosa y difícil, més després de tres prórogas successivas va arrivarse á una intel-ligéncia, que va traduhirse en set lleys austríacas y altras tantas húngaras corresponents, promulgadas en 27 de Juny de 1878. Totas aquestas lleys no s' ocupan més que d' arreglos financiers ó económichs, regulant las contribucions comunas, las aduanas de las duas fraccions del imperi, lo deute general, lo banch austro-húngar, y la explotació d' alguns serveys directes entre Trieste y las Indias orientals, prestats per la companyia de navegació del Lloyd anstro-hungar.
Per lo indicat pot veures, que l' imperi austro-hungar, més