gadas en 1867, y completat per la coronació del emperador com rey de Hungria, de quins fets havem ja parlat.
Per tot lo exposat se veu ben clar, que l' imperi austro-húngar no forma un Estat compost, ni tan sóls una Confederació d' Estats. Lo conjunt té sóls una organisació rudimentaria, que no pot considerarse sinó com un modus vivendi entre duas nacionalitats, que á llur vegada forman duas Confederacions imperfectes. Aixís y tot, no obstant, la existencia y sosteniment del imperi, ab sa varietat y diversitat de rassas, de lleys, de costums, de llenguas, etc, etc, es proba patent de la virtualitat poderosa del particularisme. Fins quan se l’ aplica tan imperfectament com en l’ imperi de que 'ns ocupem, porta la tranquilitat y la pau á elements que d' altra manera 's destrossarian entre ells, y 'ls permet formar una agregació nacional, que, ademés de viure y prosperar, pot influhir en los destins d' Europa, tenint lloch entre las grans potencias.
Pochs párrafos dedicarem á la solució que representa la unió de Suécia y Noruega, que están encara molt menys enllassadas que Áustria y Hungria. L' Acte de unió, que data del 6 de Agost de 1815, no estableix entre 'ls dos regnes altras relacions que las que fa precisas lo fet de ser regidas per un meteix monarca. Aixís es, que l' Acte de unió se refereix á pocas cosas més que á fixar las reglas de successió á la corona, las d' elegir nova dinastía en lo cas de que se extingís la regnant, y las de regir los dos regnes durant las menorias dels reys. Tots los punts d’ enllás entre 'ls dos regnes se reduheixen als drets que té 'l rey comú á convocar las tropas d' un y altre; á declarar la guerra y fer la pau; á contractar y rompre aliansas, y á enviar y rebre agents diplomátichs (Art. 4 de l' Acte de unió.)
Pera declarar la guerra, lo rey ha de comunicar sas intencions als goberns dels dos regnes, y reunir al ministre de
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/299
Aquesta pàgina ha estat revisada.
