Vés al contingut

Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/309

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

majoría absoluta, la Cámara de representants designará per votació qui ha de ser President ó Vice-president d' entre 'ls tres que hagin oblingut la majoría relativa. Pera aquesta designació, la Cámara vota per Estats, tenint sóls un vot tots los representants de cada un d' aquestos, y debent estar presents un ó més dels de las duas terceras parts dels meteixos Estats.
Lo poder judicial de la Unió está encarregat á un Tribunal suprem y á altres de inferiors. Uns y altres están formats per magistrats ó jutjes inamovibles mentres tinguin bona conducta. Los membres del poder judicial són nombrats pel President dels Estats Units ab lo concurs y aprobació del Senat. Sóls se 'ls pot separar acusantlos la Cámara de representants y condemnanlos lo Senat, en lo modo y forma establerts en la Constitució y en las lleys orgánicas.
Los tres poders tenen las atribucions respectivas perfectament desllindadas, y en lo sustancial són completament independents l' un del altre. En la Unió americana, lo Congrés, llegisla, lo President goberna y 'ls Tribunals aplican la lley als casos particulars que 's subjectan á llur decisió. Lo sistema es purament representatiu sens cap barreja de prácticas parlamentarias. Lo President no té verdader Ministeri, sinó secretaris, y ni aquestos ni ell meteix poden ser senadors ni diputats. Són considerats funcionaris ó empleats, y 'ls empleats tenen las portas del Congrés tancadas. Lo poder executiu se comunica ab lo llegislatiu per medi de missatjes.
Las prácticas parlamentarias són impossibles no sóls per la circunstancia que acabem de fer notar, sinó també perque tots los cárrechs y funcions son conferits per temps fixat. Lo President dura quatre anys, sis los senadors, y dos los representants en la Cámara, y no hi ha medi constitucional de excursar aquestos térmens. Si 'ls dos poders se posan en desacort, segueixen funcionant cada un en sa esfera propia,