Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/312

Tal es en resum la organisació dels poders del conjunt de la Unió americana. En los Estats particulars no es menys favorable á la llibertat.
Totas las Constitucions d' aquestos contenen una declaració dels drets y garantías de que disfrutan llurs ciutadans ó residents, y que han de ser respectats per las majorías.
Al organisar lo poder públich, totas ellas s' acomodan á la divisió en brancas, generalment adoptada, y estableixen autoritats llegislativa, executiva y judicial. Encarnan la llegislativa en una Assamblea formada per dos cossos: Senat y Cámara de representants, á imitació del Congrés federal; confereixen la executiva á un gobernador, elegit pel poble, y la judicial es exercida per Tribunals de distint ordre, desde l' municipal ó de pau fins al superior del Estat.
Generalment en cada Estat se fixa un dia pera la elecció de tots los cárrechs generals. En aquest dia, al que 's dona lo nom de Election's day, se elegeixen los senadors y representants, lo gobernador y demés oficials superiors del gobern, y 'ls jutjes del Tribunal superior, en los Estats en que llur nombrament está confiat al vot popular.
Las prácticas particularistas no 's reduheixen á la divisió de la Unió en Estats, sino que aquestos se subdivideixen en Districtes ó Comptats, los quals á llur vegada están formats per Municipis, dels quals los urbans s' anomenan Citys y los rurals Townships. Totas aquestas subdivisions no tenen autonomia com l' Estat, pero gosan de moltas llibertats y franquicias. Los Municipis urbans, com los Comptats ó districtes, se rejeixen ordinariament pel sistema representatiu, y una assamblea ó ajuntament administra llurs interessos. En molts dels Municipis rurals, los funcionaris elegits per lo vot popular tenen atribucions limitadas, puig tots los assumptos importants son resolts per la comunitat dels vehins, reunits en Meeting. Las grans ciutats y vilas, consideradas com corpo-