Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de viure dins d' un sistema que no pot deixar de pesar damunt d' una grau part d' ells com una insoportable tiranía. La discordancia, ó millor encara, la oposició entre la naturalesa y la organisació del Estat ha sigut y segueix sens dupte sent la causa principal de la postració á que han arrivat las varias regions que forman la nació espanyola.

 Las diferencias que hauria observat lo viatjer extranger que suposem, indican, en efecte, que en la part espanyola de la Península hi viu no un poble, sinoó varis pobles. Pera confirmar la indicació, no tenim que fer més que examinar los carácters dels grupos més marcats. Per poch que aprofondim en tal examen, ne sortirem completament convensuts de que dintre de la Espanya actual, las rassas diversas que van poblarla no s' han fós encara, sinó que, al contrari, lo desentrotllo histórich las ha portadas no sols á mantenir sinó fins á aumentar llurs diferencias características.

 Agafarem no més que las duas que més directament nos interessan: la nostra, ó sigui la que forma 'l poble catalá, y la que ha lograt imposarsens, ó sigui la castellana. No entrarém á estudiar la basca, ni cap altra de las moltas que podriam classificar, puig que 'ns sortiriam del nostre propósit, pera 'l que 'm basta demostrar, que entre nosaltres y 'ls nostres dominadors hi ha prou diferencias pera ser considerats com dos pobles distints. No farém tampoch un verdader estudi antropológich, etnográfich ni etnológich de l' un y del altre, ni dels individuos de que 's forman, puig lo nostre objecte no requereix sinó la demostració d' aquellas diferencias, ab indicacions dels efectes que han produhit en la marxa histórica del nostre pays. Es, ademés, innegable, que per més que á Espanya puguin trobarse moltas varietats, grupos y sub-grupos, los més marcats per llurs carácters, més que distints, diversos y fins oposats, son los dos de que anem á ocuparnos. Los demés s' aproximan à l' un ó á l' altre