La organisació interior dels Cantons es eminentment variada, si be que en general poden ser classificats en tres classes ó grupos. Hi ha Cantons de democracia pura, en los quals lo poder llegislatiu resideix en lo poble reunit en Landsgemeinde (Reunió de la terra). Lo dia marcat en la Constitució, tots los ciutadans actius se reuneixen, ordinarirment al aire lliure, al mitj del camp ó al repeu de una montanya, y allí deliberan y votan las lleys que han de regir al Cantó. Hi ha Cantons de gobern representatiu, basat en las reglas propias d' aquest sistema en los temps actuals, y n' hi ha de gobern intermedi, consistent en que, fentse las lleys per un cos de representants, la totalitat del poble intervé directament en llur aprobació. En la segona part d' aquest llibre vam indicar en que consistia lo Veto, lo Referendum, la Iniciativa, y ‘l dret de revocar los Consells llegislatius ó executius: que tals són los medis que s' emplean en los Cantons de que 'ns ocupem pera donar al poble intervenció directa en la confecció de la lley.
Inútil es dir que en Suissa, lo meteix que en la Unió americana, la excentralisació no 's detura en la que forma la base del sistema. Dins de cada Cantó se manifestan cent varietats, que son atesas y respectadas, lograntse aixis que la vida y ‘l moviment se reparteixin per tol lo pays.
A Suissa, donchs, la organisació particularista dona los meteixos bons resultats. que per tot arreu ahon l' Estat s' hi basa. Los Cantons que forman la Confederació han volgut per medi de la unió perfeccionar las prácticas de la democracia, y ho han alcansat fins al punt que diuhen las institucions que acabem de indicar. Y ¡cosa admirable! Tot cercant la perfecció de la democracia, ó sigui del gobern de las majorías, los suissos han trobat la llibertat, que 'ls resulta del conjunt de garantías y limitacions mutuas entre totas las manifestacions del poder: garantías y limitacions, que en llur
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/320
Aquesta pàgina ha estat revisada.
