Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/322

ha degut ferse en ellas de una manera arbitraria, á diferencia dels Estats Units, que degueren pendre per base del federalisme las Colonias ab vida propia que per llur unió van establirlo. Lo moll de la organisació nort-americana lo forman los tretze Estats primitius, veritables personalitats jurídicas é históricas, y á llur antorn s' han anat creant nous Estats, los quals, si be al naixer no tenian personalitat, ha anat adquirintla á mida que s' han creat interessos especials als meteixos. L' esperit regional de las Colonias británicas que van unirse pera formar la Confederació, ha fet molta falta á las repúblicas de que 'ns estem ocupant.
No farem un resúmen detallat de las Constitucions que las regeixen, puig l' hem fet ja de la que 'ls ha servit de model, que han copiat espatllantlo. Nos reduhirem á dir quatre paraulas sobre Méxich y la Argentina, que són no sóls las més importants sinó també las que en aquestos darrers temps, y entre las repúblicas de origen Espanyol, més fixesa han lograt dins de la organisació més ó menys perfectament federativa de que disfrutan.
Méxich, la més poblada de las nacions americanas d' origen espanyol, puig passa de deu milions d' habitants, es una Confederació de vint y set Estats, un Districte federal y un Territori. La Constitució actual fou feta l' any 1857, y si be als pochs mesos de nascuda ja va ser arraconada per las dictaduras de Comonfort y de Juarez, essent luego tirada obertament á terra per l' imperi de Maximiliá, imposat per las armas francesas, al ser executat l' emperador y destruhit l' imperi en 1867, lo vencedor Juarez va restablir la dita Constitució que ha seguit estant en vigor fins ara, exepció feta d' alguns curts períodos de guerra civil. Desde son restabliment, la Constitució ha sufert algunas modificacions per medi de quatre actes de reforma, dels quals lo mes important es lo de Setembre de 1873, que va separar la Iglesia del Estat.