Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/324

encara que lo meteix article segueixi dihent, que «tals códichs no podrán alterar las jurisdiccions locals, corresponent llur aplicació als tribunals federals ó provincials, segons que las personas ó las cosas caiguin baix la una ó l' altra jurisdicció, no es menys cert que la organisació federativa queda desnaturalisada.
 Mes, sigui com sigui, la generalitat de las repúblicas hispano-americanas ha entrat més ó menys perfectament en la via del particularisme, y 'n tocan ja certs resultats favorables, que anirán essent millors de dia en dia. Avuy per avuy, Mexich té ja construhits 4.500 kilómetres de camí de ferro y 27.000 de fils telegráfichs, y la Argentina disposa ja ó está á punt de disposar, de 4.000 kilómetres dels primers y d' una xarxa de més de 15.000 dels segons: datos que presentem sóls com indici de l' activitat que en tots los rams s' ha despertat en aquells payssos.
 Las repúblicas hispano-americanas ban comensat á assentarse, y lliures ja en bona part dels afanys que 'ls ha produhit la lluyta que desde llur independencia han hagut de sostenir pera dotar de institucions novas á aquells Estats sens historia, y pera esborrar los tristos efectes da la dominació castellana, están en lo bon camí que 'ls portará á fer alguna cosa de profit pera la civilisació general. No cal fer cas dels judicis apassionats que 's fan d' aquells payssos per los que encara anyoran la explotació de que en altres temps los feyan víctimas. Per llur fortuna, las repúbiicas de que 'ns ocupem, están situadas en uns continents en los que predomina la influencia particularista. Deixemlas que 's desenrotllin, y si han comensat per imitacions y copias de la Constitució nort-americana, encara que espatllantla y desnaturalisantla, no tardarán tal vegada á imprimirhi lo sagell de llur personalitat. ¿Qui sap, com dihem en un altre capítol, si la missió histórica d' aquells pobles jóvens y bulliciosos