Vés al contingut

Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/332

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dos membres, lo format per la part castellana de la Península se mantindria unificat y tan concentrat com volgués, en tant que 'l format per la part aragonesa se organisaria baix la base particularista, y reconeixeria las personalitats de las grans regions ben marcadas que 'l componen.
Tot lo que acabem d' exposar es aplicable lo meteix á la monarquía que á la república, y á la una y á l' altra forma de gobern ho fora també lo régimen concordatari, que tan bons resultats ha donat á la Confederació suissa. Lo régimen concordatari respón perfectament á la organisació particularista. Quan distints Estats ó regions están units per llassos generals suaus y poch estrets, alguns senten la necessitat ó la conveniencia d' estrenyer y enfortir aquells llassos, en tant que 'ls restants no las senten. En tals casos se resol la qüestió per medi de Concordats. Los Estats ó regions que ho desitjan, los estableixen entre ells per acte d' expontánea voluntat, y 'ls demés quedan tan lliures com eran. Los Concordats particulars poden ser posats baix la garantía dels poders federals, que s' encarregan de fer cumplir totas llurs cláusulas pels concordataris durant lo temps pel que s' han obligat. Lo régimen concordatari pot aplicarse á materias jurídicas, administrativas, comercials, etc, etc. Per son medi los Estats més afins deserapenyan en comú alguns serveys, en benefici de tots ells. Si 's realisés la Confederació espanyola, monárquica ó republicana, los Estats de la antigua agregació aragonesa-catalana podrian treure gran profit del régimen concordatari.
Passem ja á examinar las solucions republicanas aplicables al conjunt de la nació espanyola.
Al exposar los fonaments científichs del particularisme, hem vist que la organisació que millor los representa es lo Estat compost ó federatiu. Si aquest fós possible, aquest voldriam.