lo punt central, lo Papa del catolicisme politich que somiava.
Y va comensar la epopeya castellana llensantse tres débils naus al Occeá desconegut. Sols una gent com la castellana de llavoras podia compendre al gran visionari genovès, y sols ella podia darli companys prou decidits pera seguirlo durant més de seixanta dias per una mar, quals misteriosos perills prenian á cada moment proporcions més pavorosas. Tots los que havian intentat l' empresa, als pochs dias de navegar havian reculat aterrats y mitj morts de feresa. Lo primer viatje de Colombo, miris com se vulgui, es lo fet mes heróich que 's trova en la historia.
Realisat lo descubriment, una verdadera febra va apoderarse del poble, que havia comprés al gran almirall. Sens atendre á sa debilitat interior, sens amidar sas forsas, que molts anys després, y quan disposava ja de mitj mon, no li permetian tenir fora de la Península més que vint mil homens pera defensar possessions tan extensas, [1] va decidir conquistar, convertir y assimilarse tot aquell nou món que sols havia entreist. Al segon viatje, totas las embarcacions del pays no haurian pogut contenir a tanta gent com volia acompanyar á Colombo. En los xabechs ó carabelas de la expedició s' hi van encabir entenars de personas més de las designadas, y á llur sortida del port, los ulls de mils y mils que á pesar seu devian quedarse à terra, los acompanyavan ab llurs miradas envejosas.
Y 'ls viatjes , descubriments y conquistas van multiplicarse luego ab activitat vertiginosa. Al cap de pochs anys ja s' havia pres possessió del continent americá, y mentres que los Pinzon, Ojeda, Niño, Niecuesa y molts altres anavan avan-
- ↑ En vint mil homens evalua totas las forsas que tenia Espanya fora de la Península, lo ambaixador Badoero en la relació citada anteriorment, y afegeix que sols ab grans penas s' haurian pogut aumentar de la meytat.
