na. Fins las criadas mes ignorants, que s' expatrian per pura miseria, son un instrument de castellanisació. Repareu á las que serveixen en las nostras casas. Per anys que hi passin, repugnan usar lo catalá, si es que arrivan á apendrel, y nos obligan á parlarlos en la seva llengua. Es que fins las criadas participan del amor propi col-lectiu fill del temperament y carácter castellans, y en llur modesta esfera contribuheixen al predomini del grupo á que pertanyen.
Molt, moltíssim ha de costar al nostre regionalisme contrarestar la influhencia qual predomini 'ns ha portat á ran del precipici. Lo carácter generalisador é idealista castellá, fins decaygut, presenta punts brillants que 'l fan simpátich y agradable , mentres que 'l temperament particularista y positiu de las regions supeditadas, en sa degeneració 's presenta repulsiu y poch tentador. Si la lluyta sorda en que viuhen las distintas regions dela part espanyola de la península arrivés á esclatar, fora la lluyta del pródich ab l' avaro, y á nosaltres nos tocaria lo paper d' aquest.
¡No es donchs poch ni gayre difícil la empresa que 's proposaria lo catalanisme, si entrés de plé en lo terreno polítich social !
