domina, nos ha portal á una situació insostenible, es evident que som llógichs los que volem rompre 'l motllo, que á cop d'apretarlo, nos ha fet perdre 'l carácter que 'ns distingia fins al extrem de fer molt dificil la empresa de recobrarlo.
Un que en l' estat actual de Catalunya hagués d' estudiar lo tipo catalá, sens conèixer sos antecedents ni las vicissituts de sa historia, s' hi veuria de segur mitj perdut al punt que comensés á recullir fets, puig que se n' hi presentarian dels mes contradictoris. De sopte se trovaria ab una barreja tal d' avens y de retrás; de costums suaus y fins afeminadas, y d' instints de feresa y de barbarisme, que no sabria pas com conjuminarho. Pera trobar tal contrast no hauria de comparar la montanya, d' ahont surten las patuleyas que sostenen las guerras civils, incapassas de subjectarse a la regularitat de las forsas organisadas, y disposadas sempre a cometre barbaritats propias de tribus salvatjes, ab las ciutats, qual jovent no s' ocupa quasi més que del refinament dels vicis. Lo contrast nascut de tan incoherent barreja, podria observarlo de la meteixa manera sens sortir de ciutat, que sens moures de la montanya. Veuria tot sovint, que un grupo que está reunit pera sentir una pessa de música ó gosar de la vista d' un quadro en un aparador, s' adona de que un lladregot vol apoderarse d' un rellotje, y al punt se transforma, y al crit esgarrifós de ¡matéulo! vol ferse la justícia, ó la injustícia, per sa propia má, y á cops de puny, puntadas de peu y bastonadas deixa quasi mort... no al lladregot, moltas vegadas, sinó a qualsevol indefens ab qui l' ha equivocat. Si s' acostés a molts dels que més elegants se presentan ab pretensions de formar lo jovent daurat, sentiria que d' aquellas bocas ne surten no paraulas melosas, sinó renechs y frases dignas d' un carreter mal criat. Las causas d' aquest contrast, d' aqueixa barreja que no hem fet mes que indicar, apareixeran claras més avall en aquest meteix capitol.
