Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/72

posava al cap, nos havia deixal tan abututs y aclaparats, que si durant lo llarch período de la nostra nu-llitat alguna cosa va ferse, no era filla de la nostra iniciativa, sino de la d' algun rey, tan absolut pero menys ignorant que 'ls altres.
La trontollada que va experimentar tota la nació á principis del sigle; la invasió napoleónica, que á pesar de la defensa milj patriótica milj fanática que va oposárseli en una part de la Península, introduhia entre nosaltres las ideas revolucionarias, que prenian la forma de constitucions á la francesa, van ser pera la nació lo principi d' una nova era. No fórem los catalans los que més nos entusiasmárem de prompte, peró 'Ils efectes produhits foren en definitiva tan intensos en las nostras regions com en qualsevol altra. Las paraulas «llibertat, igualtat y fraternitat» no podian deixar d' afalhagar á un poble que 's trovava lligat, subjecte y tractat com un extrany per sos propis germans. De la divisa francesa, lo temperament castellá va pendren la part abstracta, y va generalisar ja sas conseqüencias en las primeras Corts á la moderna. Lo temperament catalá va volguer entendre aquellas paraulas en sentit més positiu, y després de meditarlas, va somiar tal vegada que podian darli lo que llur significació gramatical expresava. Per sa desgracia no devia tardar en venir lo desengany.
Mes sigui com se vulgui, la nova era ho ha sigut de moviment y agitació pera las regions espanyolas. Totas ellas van tornar com de mort á vida, y al tornarhi, pogueren véures los destrosses y desperfectes ab que ‘l temps y la marxa dels successos havian malmés lo carácter catalá.
No sols está decaygut y degenerat, sinó també desnaturalisat. Conserva algunas de las bonás condicions que 'l distingian, peró 'ls defectes propis del temperament que 'l' entelavan, s' han aumentat ab los que li ha empeltat la supeditació en que ha viscut. La continuada lluyta entre la voluntat y las