Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/80

troba un sol punt de reunió que valgui la pena. Los pochs que s' ocupan d' especulacions científicas han de tancarse á casa seva, y 's consideran felissos si alguna que altra vegada troban un parell d' amichs que se 'ls escoltin. No cal que se refihin de las academias, puig que en general vegetan y no fan més que lo precís pera que no se las consideri disoltas. Tal es la situació á que 'ns ha portat la degeneració y desnaturalisació del nostre carácter. La exacervació dels vicis que li son peculiars, agravada pels que 'ns ha empeltat lo contacte ab la rassa predominant y l’ nostre afany d' imitarla, ha arrivat á pendre proporcions alarmadoras. L' esperit d' independencia individual, fill del nostre temperament analisador y positivista, s' ha extremat fins al punt de que cada hu vagi á la seva, y de que no pugui subsistir cap agrupació que 's proposi un objecte sério. La enveja y las prevencions injustificadas ho corcan tot. Veritat es, que fins ara la relativa prosperitat material nos ha permés presentarnos baix un aspecte agradable, pero es evident que, per desgracia, la vida material, tart ó dejorn, ha de ressenlirse del defalliment de la moral é intel-lectual. Avuy no som ja en temps de miracles, y Catalunya no ha de ser una excepció á la regla general. Mantenir l’ avens y prosperitat materials sens moralitat y estudi seria un verdader miracle
Com se compendrá, molls dels defectes empeltats que havem enumerat se troban principalment en los habitants dels grans centres de població y no han arrivat encara á ferse alarmants entre la gent del camp y de la montanya. En aqueixa, per contra, se notan més los vicis fills de la degeneració del nostre carácter propi. Los que havem indicat fan estragos en las vilas curtas y poblets. La enveja. l' esperit de mesquinesa, la ignorancia supina, lo menyspreu de la elegancia y puliment de las formas, los fan poch menys que inhabitables, essent lo pitjor que, no havent encara refinat la