sol poble. Los interessos morals y materials, naturals ó desenrotllats en la historia, podrán aconsellarnos formar un conjunt nacional, pero jamay confóndrens. Alli ahont hi ha varis pobles, no hi cap la uniformitat. Si hi existeix, pot assegurarse que es filla de la imposició y producte de la tirania. Aixis ho han comprés encertadament tots los que han dirigit la nostra Renaixensa, y aixis també ho han comprés sos naturals adversaris. Aquestos nos ho perdonan tot més facilment que no pas que parlem y escribim en catalá. Pera separarnos de la via empresa han empleat tots los recursos. Primerament van desterrar la nostra llengua de tot lo oficial; després van intentar impossibilitarla en lo teatre, obligantnos per un acte despótich, á que en totas las produccions hi entrés poch ó molt lo castellá. Yeyent que fet aixó no los ressortia, van idear la conspiració del silenci, no dihent ni una paraula de tot lo que produhiam, de la meteixa manera que si no existís, al meteix temps que procuravan afalhagar als escriptors de més valua, deixatlos entreveure hermosos triunfos si cambiavan de llenguatje. Per fortuna, lo Renaixement ha comprés la maniobra y no s' ha deixat convencer ni persuadir. Parlem y escribim en catalá, y no deixarem d' usarlo fins y tant que haguem obtingut las grans reparacions que se 'ns deuhen. L' ús de la nostra llengua es la manifestació mes eloqüent de la nostra personalitat y un argument incontestable en pro de la justicia de la nostra causa. Mentres visqui la llengua catalana, tot acte d' unificació, portat á efecte en cualsevol terreno, será un acte de veritable tiranía.
Aqueix afany constant del nostre Renaixement es la base de la forsa de que avuy disposa; forsa que es molt més important de lo que aparenta. Avuy se presenta poch unida, poch compacta; los vicis del carácter catalá dificultan, no ho negarém, sa marxa expedita; la falta de vida científica fa
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat revisada.
