plat de la balansa á mes de lo volúmen de sa histo-
ria , exèrcits de molts mils homens y esquadras de
cents navios; pero si á la lliteraria, fins á la qual
no se estent ni se pot estendrer la politica del equi-
libri. Catalunya fou per espay de dos seggles la mes-
tra en lletras dels demés pobles; ¿perque puix no
pot deixar de fer lo humiliant paper de deixeble ó
imitadora, creantse una lliteratura propria y á part
de la castellana ? ¿Perque no pot restablir sos jochs
florals y sa academia del gay saber, y tornar á sor-
prender al mon ab sas tensons, sos cants de amor,
sos sirventeses y sas aubadas ? Un petit esfors li bas-
taria per reconquistar la importancia lliteraria de
que gosá en altres épocas, y si Deu permetés que
esta idea se realisés algun dia, y que los genis
catalans despenjassen las arpas dels trobadors que
han estat per tant temps olvidadas, lo Gayté del
Llobregat, per escasas que sian sas forsas, se com-
promet desde ara per llavors à guerreijar en lo lloch
que se li senyale, encara que sia á última fila, per
conquistar la corona de la poesia que nostra pa-
tria deixá cáurer tan vergonyosament de son front
y que los demes pobles reculliren y se apropriaren.
Entretant arriba eix dia lo autor de estos llau-
Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— XI —
