Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y al geni que divaga entre llurs llosas

Plorant invocaré,
Y despertantne las que l' mon admira
Ombras sagradas, noms cenyits de gloria,
Los comptes y antichs reys, y llurs famosas
Batallas cantaré.

Jove só ¡oh Patria! sí, y la ma encara
Tremola sobre l' arpa ahont la cigala
Brillá dels trobadors, ahont ressonaren
Los cants dels Cabestanys:
Jove só: ¿mes que importa si m' ets cara,
¡Oh Laletania! si á ton nom sas alas
Bat mon trist cor; si m’ sobra en amor patri
Lo que me falta en anys?

Durs serán mos cantars, sens armonia
Saltarán de mon cor mos sentits versos,
Com de un acer ardent saltan hermosos
Trossos de foch brillants;
Mes no sels tatxará de bastardia,
Pus llemosins serán encara que aspres,
Y en recorts riçhs y en fets caballerosos

Dels héroes laletans.