Aquesta pàgina ha estat revisada.
Fou un temps en que las vilas
Per tos fills encadenadas,
Á tas plantas humilladas
De servitut en senyal,
Posaren, ciutat guerrera,
Á mes de llur ceptre y llansa,
De llur blassó y llur bandera,
Las portas de llurs portals.
Un temps fou en que partias
Del mar lo ceptre ab Venecia,
Y en que com ella tenias
De ciutadans un senat,
Sensa duxs que conspirassen
Per esqueixar llurs gramallas;
Sensa bravos que guardassen
Ab punyals ta llibertat.
Llavors del mar al alsarse.
Alegre l' sol te miraba,
Mes tras los monts al posarse
Te contempla ara ab tristor,
Al véurer que una urna y fora
De recorts plena illumina
