Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 16 —
Tú, que fins lo dols idioma
En que ls' trobadors cantaren,
Y en que tos avis parlaren
Á llurs prínceps y á llur Deu,
Has menyspresat, vila ingrata,
Com menysprea una donsella
Lo rich vel que, segons ella,
No cau be á son coll de neu?
¿Tú que has sofert sens queixarte
Que alguns fills bastarts, oh vila,
Per envilirte é insultarte
En mala hora al mon vinguts,
Los sants marbres trossejassen
Dels sepulcres de tos comptes,
Y al vent las cendras llansassen
De tos Jaumes may vençuts?
Álsat, oh Barcelona;
Prou has estat prostrada y abatuda:
Mira que una corona
