Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 18 —
Tú axi, de rubor plena,
Tindràs que dir á nostres fills, Comptessa,
Mostrantlos la cadena
Que encara en tos peus pesa:
„Sols aço m' resta; lo altre ho he perdut...!"
Álsat, oh Barcelona,
De nou asséntat del saber en l'ara;
Recobra ta corona,
Pus tens per ditxa encara
Un Soldat y una Verge per patrons:
Recorda ta grandesa,
Y ta gloria recorda ja eclipsada,
Y tornará, Comptessa,
La edat mes fortunada
Dels Berguedans, dels Jordis, dels Ramons.
Y com al sol aclama
Tot lo univers per rey de las estrellas
Perque ab sos raigs de flama
Á tot lo exèrcit d'ellas
Dona foch y hermosura y resplendor;
Axi també admirada
Sa reyna un jorn te aclamará la terra,
