Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/100

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Deixem, diuhen ells,
 Que ls' que 's creuhen sabis
 Preguen, y en llicors
 Banyem nostres llabis.
 Los cants y los bríndis
 Las penas espantan.
 —Resem , diuhen ellas,
 Resem pels qui cantan.

 ¿Perquè, diuhen ells,
 Respectar las rosas?
 ¿No som reys nosaltres
 Y esclaus las hermosas?
 Amar es pregar,
 Y 'ls reys no demanan.
 —Servim, diuhen ellas,
 Servim als qui 'ns manan.

 Gosem, diuhen ells,
 Pus las horas volan.
 —Plorem , diuhen ellas,
 Pus los plors consolan.
 —Ells diuhen, lo amor
 No es mes que mentida.
 —Amen, ellas diuhen,
 Lo amor es la vida.