Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/11

y al que portavan una pedra tots los que passavan per la carretera: tots han contribuit á alsarlo, mes ningú li ha dat son nom; ell ha estudiat y estudia encara aqueixas poesías escritas en una llengua casi desconeguda, á las quals estan confiats tants dolorosos sufriments, tants sentiments apassionats, tantas palpitacions secretas; las que semblan, com diu Sismondi, inscripcions de mort escritas sobre las tombas dels mateixos que las cantaren, y que interesan per la mateixa rahó que ningú se recorda d'ellas; y sua ó de son escas talent es la culpa si no n'ha tret lo profit qúe podia, y si sas poesías, en lloch de ser un argument práctich de lo que acaba de dir en favor de son idioma, serveixan tant sols pera desmentirho. Sia lo que sia lo treball está fet; la mina está oberta; axi es que repeteix aqui lo que ha dit avans, aço es, qu’espera que sos compatricis acullirán ab indulgencia la obra, sino per lo poch que en sí val, per lo treball que li costa y per la intenció ab que ha sigut feta; al pas que se promet que altres á qui ha favorit lo cel ab mes de sos dons, emprendrán ab calor lo estudi de nostra llengua, y tornarán per l'honor de nostre pabelló ab arguments de fets y de paraulas.
 Catalunya pot aspirar encara á la independencia; no á la política, puix pesa molt poch en comparació de las demes nacions, las quals poden posar en lo plat de la balansa, á mes del volúmen de llur historia, exércits de molts mils homes y esquadras de cents navíos; pero sí á la literaria, fins á la qual no s’estent ni se pot estendrer la política del equilibri. Catalunya fou per espay de dos segles la mestra en lletras dels demes pobles; ¿perqué puix no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixeble ó imitadora, creantse una lliteratura própia y á part de la castellana? ¿Perqué no pot restablir sos jochs florals y sa acadèmia del gay saber, y tornar á sorprèn-