Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Imita ab la campana
 La veu ab que 'n llurs tombas
 Despertará als mortals lo ángel de Deu,

 Sent per primer vegada
 Lo pes de la corona
 Que com cércol de foch crema son front,
 D' enveja una mirada
 Llansant sobre sa vila
 Que mentre' ell vetlla descuydada dorm.

 Llavors si canta 'l poeta
 No canta mes suspira,
 Pus son sos cants un trist ressó del cor,
 Y sos dits, sens' volerho,
 Relliscan per la lira
 Fins á trovar la corda del dolor.

 Mes ay! ¿será possible,
 Mon Deu, vos que ab estrellas
 Brodareu de la nit lo negre vel,
 Y en lo ayre ab tintas bellas
 Pintareu lo arch de aliansa
 Com un pont que la terra uneix al cel;

 Que hajan negat al home
 Bálsams per sas feridas,
 Consols pera quiscú de sos dolors,