Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/116

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Las cabilas del Emir,
 Y sentiria en lo cor
 Morir de set y calor
 Podent com valent morir.—

 —Tu del front blanch qu' en l' arena
 Jaus de dol l' ánima plena
 Perque no has mort peleant,
 Consolat; de Alí lo net
 May deixa morir de set
 Al qui te, com tu, un cor gran;

 Y sia amich ó enemich
 Lo qui morint de fatich
 Li pregunta pel camí,
 Sempre 'l puja en son camell
 Y l' aygua parteix ab ell
 L'hospitalari beduhí.—

 —Oh tu, qu' en mitg del desert
 Sempre tens ton bot obert
 Tant pel creyent oom pel fiel,
 Axi 't veneren tos fills
 Y 't salve Alá dels perills,
 Ni 't sia ta daga infiel,

 Que 'm mostres en lo cel blau
 Lo punt debaix del qual cau
 La rica y felís Alger;