Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/121

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Ni los joyells mes preciosos,
 Ni los palaus encantats,
 Quant trist lo cor s'enmustia
 Adormit debaix sas alas,
 Gom clavell á qui sas galas
 Robaren las sequedats:

 Y pus son, ó nina, fredas
 Las trobas que amor no inspira,
 Com los suspirs de una lira
 Exposada á tots los vents,
 Y pus son tristas mas coplas
 Quant no canto amors ab ellas,
 Gom una nit sens' estrellas,
 Com un altar sens' encens;

 Dona m' ton amor, nineta,
 La de las mitjas raixadas
 Qu' engalana ab sa cinteta
 Lo tapí de seda y or,
 Y serán mos cants alegres,
 Com arbres plens de verdura,
 Lliris vestits de blancura,
 Pintats clavells richs de olor.


Agost de 1839.