Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Podias llavors pensar
Que al sortir al següenl jorn
Devia à tos peus trovar
Las fullas que va deixar
Ahí de ton front entorn?
Y no obstant aqueix matí
Mústich vejé y sens' verdura
Al arbre que de llum pura
Vestia lo sol de ahí,
Dantli vida y hermosura.
¿Qué es donchs, arbre, lo que fiu
Que 'l fullatge que cubria
Com mantell ton tronch altiu,
Avuy ¡ay! catifa sia
Al cuch qu' entre la herba viu?
¿Qui de ta bellesa ha fet
Un aliment per la pols?
¿Qui ta corona ha desfet,
Ó morera?... Qui?... ¡tant sols
De una nit de hivern lo fret!
Morera, també eix poëta
Que ab son peu remou las fullas
Avuy de ton front despullas,
