Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/129

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Jo trovava lo cel, las estrellas,
 Y los camps, y los monts mes brillants:
 Ple de llums, ple de olors tot ho veya;
 Ple d' encants pera mi 'l mon estava;
 ¿Mes qu' estrany si llavors ho mirava
 Per un cor també rich en encants?

 ¡Ah no mes, ah no mes de l' ausencia
 Ab lo fel mos jorns tristos amargues!
 ¡Ja no mes; ángel meu, ¡ay! allargues
 De anyoransa lo dol que 'm consum!
 D' eix desert, en que viu, la tristesa
 Oprimeix mon esprit que te adora;
 Mon esprit, ó mon cel, que te anyora,
 Y sols viu de tos ulls en la llum.

 Torna donchs á mon cor que ab sas telas
 Un dosser á ton cor li prepara.
 Si la vida es en ditxas ja avara,
 ¿Perqué al viurer las ditxas robar?
 Torna á mí, y al cenyirte ab mos brassos,
 Com al tronch la eura verda se aferra,
 Oh! ¿no es cert que ja mes en la terra
 De mon cor te voldrás separar?


 Valladolit, Juriol de 1857.