Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Y la nina llavors
 Que 's banya, entelant l' ona,
 Respongué, 'ls ulls en plors,
 Al qui eix consell li dona.

 «No 't dolgue, oh moxonet,
 Si veus l' aygua ara espessa,
 Pus tornará á poquet
 Á cobrar sa puresa.

 «Mes quant un jorn has vist
 Prop meu que un jove estava,
 ¿Perqué ton cant tan trist,
 Perque no l' avisava?

 «No enteles son bell cor,
 Ton cant dirli devia;
 No desfulles la flor
 Que 'n son front relluia:

 «Pus si 'l logras tacar
 May mes son cor de nina
 Tornará á reflectar
 Del cel la llum divina.»


Juny de 1847.