Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/14

neta de foch patri en aqueixos mateixos cors, ja preparats pera rebrerla.
Lo lector haurá vist en lo prólech anterior, lo desfalliment ab que vejé lo qui escriu aqueixas lineas lo aislament angustiós, la trista soledat en que li deixaren fer llavors son camí, los que mes podian ajudarlo á restaurar la llengua de sa patria. ¡Quant lluny estava en aquella ocasió de creurer que tan prompte, — lloat ne sia Deu —se havia de veurer rodejat de tants com se disposavan á aussiliarlo; que tant prompte se havian de agrupar tants joves y valerosos poetas entorn de la bandera que tingué la ditxa de fer onejar al aire. ¡Com podia sospitar llavors, que aquell crit seu á tots los que habian rebut del cel lo dó casi diví de la poesía, havia de ser com una especie de toch de somatent, al rumor del qual no quedás casi ningú d'ells que no despenjás dels antichs murs las arpas del trobadors, tant temps feya mudas y abandonadas!
Per aço á la tristesa de llavors ha succehit la alegria de ara, y á aquell desfalliment la esperansa de un esdevenidor gloriós y poétich pera nostra patria. Los Trobadors nous, ja molt numerosos al present, ho seran molt mes,—ajudant lo Senyor,— dintre de alguns anys; y puix que casi tot lo mitj dia de la Fransa treballa pera fer reviurer la poesia y lo idioma, que se parlava én sos jochs florals tan famosos, havent tingut la sort de possehir un Jas