Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Viuda afligida, immensa sepultura
 Ahont dorman ¡ay! per' no reviurer mes,
 Recorts de uns comptes soberans que un dia
 Feren tremolá' als reys sobre llurs tronos,
 Recorts de jochs florals, de poesía,
 De guerras, y torneigs, y caballers.

 Jo vos saludo, ruinas á qui estimo,
 Mes que 'l fill del desert la tenda adora,
 Ahont del ventre al saltar de negra mora
 Llansá, al véurer la llum, son primer plor;
 Os amo perque m’ánima afligida
 Retorna ab sols miraros á la vida,
 Perque si á dormir vinch entr' eixas pedras
 Me inspiran visions dolsas, somnis d' or.

 Perdonaume si avuy mas trepitjadas
 A romprer venen lo eternal silenci
 Que dorm sota eixas voltas retalladas
 Plenas de fosca y misteriós ressó;
 Si á despertar las sombras de tants heroes,
 Que armats de punta en blanch sota las llosas
 Reposan en llurs tombas ruïnosas,
 Vinch de ma trista gayta ab lo trist só.

 Qué se han fet, ó castell, lo pont de ferro
 Que tal vegada á un rey lo pas tancava,
 Mes que may á abaixarse se negava
 A la veu del pobret, del afligit,