Aquesta pàgina ha estat revisada.
A las torras que se alsavan
Sobre llurs pichs altaners,
Que apareixian nius de áligas
De la montanya entre 'ls gels;
Y als gótichs castells feudals
Que aixecavan fins al cel
Llurs mil agullas de plata,
Gom mil llansas resplendents,
Los arrencà pedra á pedra
Ab sa antiga dalla 'l temps,
Com de ram en ram despulla
Als gegants roures lo vent,
Com despareixan los núvols
Als raigs del sol primerenchs,
Com se ajauhen las espigas
Del segador baix lo acer.
Pedra per pedra caygueren
Llurs archs de atmetlla llaugers,
Llurs murs coberts de verdura
Y ennegrits pel sol y 'l vent,
Y sas blassonadas torras
Ahont armats de cap á peus,
Ferits per fletxas de moros,
Moriren tants caballers,
