Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/145

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 A las torras que se alsavan
 Sobre llurs pichs altaners,
 Que apareixian nius de áligas
 De la montanya entre 'ls gels;

 Y als gótichs castells feudals
 Que aixecavan fins al cel
 Llurs mil agullas de plata,
 Gom mil llansas resplendents,

 Los arrencà pedra á pedra
 Ab sa antiga dalla 'l temps,
 Com de ram en ram despulla
 Als gegants roures lo vent,

 Com despareixan los núvols
 Als raigs del sol primerenchs,
 Com se ajauhen las espigas
 Del segador baix lo acer.

 Pedra per pedra caygueren
 Llurs archs de atmetlla llaugers,
 Llurs murs coberts de verdura
 Y ennegrits pel sol y 'l vent,

 Y sas blassonadas torras
 Ahont armats de cap á peus,
 Ferits per fletxas de moros,
 Moriren tants caballers,