Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ma voluntat d'ensalsarte,
Que vingés pera adorarte
Tot quant vola, brilla ó canta.
Jo faria que 'n los fulls
De eix llibre ab cobertas d' or,
Trovassen cent cants ton cor
Y cent pinturas tos ulls.
Faria que las que culls,
O Geni, flors mes preciosas
En las planas lluminosas
Del cel, del cel las baixasses
Y en sos fulls las derramasses
Com suau pluja de rosas.
Jo faria... ¿mes que importa
Que 'm falte 'l fadat anell?
Ma senyora en son front bell
Ja son mágich poder porta.
Axi, oh cor meu, te aconorta,
Pus pera fer de improvís
De aqueix llibre un paradís
Y perque 'ls genis se inspiren,
Basta que una volta miren
De ton duenyo el dols sonrís!
Janer de 1854.
