Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/154

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Qué tens tu, mar, que ara los vents sacudan,
 Fente botar com un caball sens' fré,
 Per' probar que 'ls torments en pau se mudan;
 Que al mal segueix lo be?
 —Las auras tinch que ma ira reprimeixan
 Y tornan mon front llis com un cristall:
 Las calmas del estiu que 'm converteixan
 Del cel en un mirall.

 Deserts sens fí que un sol de foch abrasa
 Y de tombas de arena, ó vents, umpliu,
 ¿Per' enseyarns que tras lo afany que passa
 Ve 'l descans, qué teniu?
 —Tenim ombrívols toldos de palmeras,
 Y 'ls oásis, catifas de colors,
 Hont sobre un fondo vert las primaveras
 Brodan millars de flors.

 Y tu, marí, qu' entre perills navegas,
 Y tu, soldat, que á las batallas vens,
 Y tu, trist cor, que sens' escut t' entregas
 De la vida als vayvers,
 ¿No teniu una prenda de victoria
 Per batallar del fat contra 'l rigor?
 —« Oh, si; tres alas per' volà' á la gloria:
 Fe, esperansa y amor!»


 Valladolit, agost de 1838.