may se ha cregut digne, de que lo saludassen algunas veus á son passatge. A tots los qui, coneguts ó desconeguts, sia en prosa ó en vers, se han dignat dirigirli algunas paraulas afectuosas, ó alentarlo pera que proseguis en sa carrera los dòna un doble tribut de agrahiment: lo un per lo carinyo envers ell que aquellas manifestacions suposan; lo altre perque á no ser per ells tal vegada no haurian vist la llum las novas poesías de aquest volúmen.
Lo autor ha procurat que aquesta edició sortís mes correcta que l'anterior. Per lo que atany á las novas composicions que ha entremesclat sense ordre ab las primeras, ignora si son millors ó pitjors que aqueixas; pero sab que una gran part d' ellas son com telas despresas de son cor y han format part de sa propia existencia, y per açó las estima tant com á las altres.
Vulla Deu que aquestas fillas de sas entranyas, quant queden órfanas de pare, troben una nova mare en la patria á qui las dedica, y quedarán satisfetas totas las ambicions, y realisats los somnis dorats de aquest pobre Gayter del Llobregat, á qui may mentres visca falte son amor á Catalunya, axí com may li faltan á son riu las ayguas.
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/16
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Desembre de 1858.
