Aquesta pàgina ha estat revisada.
Sian los cants que lo aucellet entona,
Y los sospirs ab que los rius se queixan
Per' tu mes suaus;
Per' tu tranquila l' ona
Ahont se bresse ton lleny jamay reflecte
Mes que cels blaus.
Estels, y flors, y aucells, quant brilla ó canta,
Tot quant llensa armonía, ó llum, ó aroma
Sobre ton cor,
Gom prop de l'ara santa
La copa crema encens, axi hi derramen
Lo dols amor.
¡Oh! que jamay las llágrimas amargas
Cubreixen eixos ulls, tos ulls qu' enveja
Son dels estels!
Jamay las horas llargas
Dels celos ó l' olvit prop teu llurs alas
Pleguen crüels!
¡Oh! que jamay ton ample front entele
Lo vent de adversitat, eix vent que seca
Totas las flors;
Que jamay ton pit gele
La ma del desengany, ma que si 'ls toca
Mata los cors!
