Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/200

Y esterrufa sas plomas y s' enuja
Contra la tempestat que 'l te cautiu.

Pert sos colors la boyra vaporosa
Al fugir tras los monts lo sol brillant,
Y com un vel que á trossos una hermosa
Al vent llansá, va trista divagant.

Mes torna á eixir lo astre d' or
Tras la borrasca y la nit
Y aixeca son front la flor,
Y canta 'l moxó aixerit,
Y las boyras pintadas
Se 'n van jogant pels ayres á bandadas.

Sense cintas de perlas y llum pura,
Sens' color blau ni resplandents diamants
Oneja 'l mar, com drap de sepultura,
Quant no 'l dauran del sol los raigs brillants.

Tristos los monts, com mudas centinellas
Que vetllan en llurs capas embossats,
Alsan coberts de fosca á las estrellas
Llurs fronts batuts pels vents, pels llams cremats.

Trist es lo cel quant l' argentada lluna,
Com reyna en son dosser, no brilla en ell,
Ni en son vel resplandeix estrella alguna
Ni l' alba 'l pinta d' or, blau y vermell.