Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/202

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Que llanse contra tu la sort amarga;
 Pus sos trets contra 'l cor hont está Deu,
 Som com los darts que botan en l' adarga
 Y espuntats cauhen del arquer al peu.

 Alsa ton front, no fugis la batalla
 Ni llanses l'arma sens' haber peleat;
 Guerreija y resisteix, pus fins la palla
 Se resisteix del cers al dur embat.

 Guerreija y resisteix, sufreix y espera
 Y 'l Senyor premiará ton noble esfors,
 Pus quant mes llarga es la batalla y fera
 Mes grats son los llorers als vencedors.

 No desmayes per mes qu' en las borrascas,
 Com un caball sens' fre y ab esparons,
 Yole ta nau á romprers' en las tascas
 Y vejes baix tos peus lo mar sens' fons;

 Pus sempre 't guardará la Providencia
 Una post per' surtir á salvament
 Apesar de la fosca y la inclemencia
 Dels núvols, de las onas y del vent.

 Pus dona Deu sas mans á qui se ofega,
 Y abriga á qui te fret en son mantell:
 No en va espera, mortals, qui en ell espera,
 Ni queda may vensut qui creu en ell.