Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/202

Que llanse contra tu la sort amarga;
Pus sos trets contra 'l cor hont está Deu,
Som com los darts que botan en l' adarga
Y espuntats cauhen del arquer al peu.

Alsa ton front, no fugis la batalla
Ni llanses l'arma sens' haber peleat;
Guerreija y resisteix, pus fins la palla
Se resisteix del cers al dur embat.

Guerreija y resisteix, sufreix y espera
Y 'l Senyor premiará ton noble esfors,
Pus quant mes llarga es la batalla y fera
Mes grats son los llorers als vencedors.

No desmayes per mes qu' en las borrascas,
Com un caball sens' fre y ab esparons,
Yole ta nau á romprers' en las tascas
Y vejes baix tos peus lo mar sens' fons;

Pus sempre 't guardará la Providencia
Una post per' surtir á salvament
Apesar de la fosca y la inclemencia
Dels núvols, de las onas y del vent.

Pus dona Deu sas mans á qui se ofega,
Y abriga á qui te fret en son mantell:
No en va espera, mortals, qui en ell espera,
Ni queda may vensut qui creu en ell.