Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/204

 Mes las onadas rebentan
 Y á morir van en la platja,
 Y las rocas mes se argentan
 Quant mes fort es llur embat.

 Pus si 'ls palmers y las rocas
 Son forts contra l'vent y l' ona
 ¿L' home, que de rey blassona,
 Mes qu' ellas forts no ha de ser?
 ¿Perque com llaugera espiga
 Ha de doblegar la testa
 L' home á la sort enemiga
 Que á combatrel' ve primer?

 ¿No valem mes per ventura
 Que los aucells y las rosas,
 Que las boyras vaporosas
 Y los monts de adustos fronts?
 Pus si als aucells dona plomas
 Deu y á las flors rica tinta,
 Y als núvols d' or y argent pinta,
 Y vesteix de vert los monts;

 ¿Serà possible que ’ns deixe
 Sensa escut ab que abrigarnos,
 Sensa una ancla en que apoyarnos
 D' eixa mar contra 'ls embats?
 ¿Y com sent ell lo qui envia
 Los mals, podem, ingrats, creurer