Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/208

 Ingrat, ingrat, ó ninas,
 Lo qui ab s' alé desfulla,
 Deixant sols llurs espinas,
 Eixas flors qu' en sas mans posa l'Senyor:
 Que l' alé cruel y dura
 De la sort d' ell aparte
 Los somnis de ventura;
 Que may sone 'n s' aurella un mot d' amor.

 Mortals á qui una lira
 Doná 'l cel per' cantarne
 Al amor que os inspira,
 Als paladins y á Deu ab veu suau,
 Cantau fins que os tremole
 La ma sobre sas cordas;
 Fins que vostre esprit vole
 Al cel en vostras liras d' or cantau.

 Mes no en cants llicensiosos
 S' exhalen vostras arpas,
 Ni en rims voluptuosos
 Dignes de ídols tant sols de barro impur;
 Sino ab trobas divinas
 Y dignas ¡ay! dels ángels,
 Pus ángels son las ninas
 A qui cremar debeu lo encens mes pur.

 Y axi com reservada
 Te un rey una corona