Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ingrat, ingrat, ó ninas,
Lo qui ab s' alé desfulla,
Deixant sols llurs espinas,
Eixas flors qu' en sas mans posa l'Senyor:
Que l' alé cruel y dura
De la sort d' ell aparte
Los somnis de ventura;
Que may sone 'n s' aurella un mot d' amor.
Mortals á qui una lira
Doná 'l cel per' cantarne
Al amor que os inspira,
Als paladins y á Deu ab veu suau,
Cantau fins que os tremole
La ma sobre sas cordas;
Fins que vostre esprit vole
Al cel en vostras liras d' or cantau.
Mes no en cants llicensiosos
S' exhalen vostras arpas,
Ni en rims voluptuosos
Dignes de ídols tant sols de barro impur;
Sino ab trobas divinas
Y dignas ¡ay! dels ángels,
Pus ángels son las ninas
A qui cremar debeu lo encens mes pur.
Y axi com reservada
Te un rey una corona