Aquesta pàgina ha estat revisada.
Pus sou per' mi las bellas
Las rosas de ma vida,
Las dauradas estrellas
Que 'm posá Deu del cel en lo camí.
Pus no es tan grata al moro
Del desert la cisterna,
Ni del vert sicomoro
Secar son front dessota 'l fresch dosser;
Ni l' aucellet se abriga,
Al comensar á plóurer
De alguna alsina antiga
Entre la espesa fulla ab tan plaher,
Com dols á mí 'm seria
De una esposa en la espatlla
Reclinar algun dia
Mon front batut pel vent de adversitat;
Com dols de una bellesa
Sobre 'l cor apoyarne
Mon cap quant la tristesa
Ab son pes sobre 'l pit me 'l te inclinat.
<
Mars de 1840.