Aquesta pàgina ha estat revisada.
Moltas llansas s' estellaren;
Molts elms á bocins saltaren;
Molts barons ab sanch regaren
Lo palench;
Mes d' entre ells sols la nineta,
De amagat de sa mareta,
Dava una que altra ulladeta
Al mes valent.
Ja lo torneig se acabava,
Y un rey de armas proclamava
Y Maria coronava
Al vencedor;
Y 'l vencedor á la orella:
«Gracias, li deya, oh ma bella;
«Pus la qu' entre tanta estrella
Es un sol:
«La que un jorn per sa bellesa
«Fou de un torneig principesa,
«Molt be mereix ser comptesa
«En mos castells.»
Y aquell mateix jorn Maria
De sa mare 's despedia
Y ab corona d' or cenyia
Sos cabells.
