Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/229

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Remóntat, pus hi ha una altura
 Fins hont los llampechs no arrivan,
 Y hont s' espargeix molt mes pura
 Del rey dels astres la llum;
 Fins á la qual tant sols pujan,
 Pus te allí Deu sa morada,
 Los olors de la encensada,
 Mes no d' envidia lo fum.

 Ángel dels cants, si, remóntat
 Y olvidat d' eix mon que olvida;
 Busca en Deu, qu' es font de vida,
 Mes vida per' mes cantar;
 Y com lo cisne navega
 Sens mirarne si sa sombra
 Sobre brenyas se arrosega,
 O de cristall sobre un mar,

 Vola tu, y volantne canta
 Sens' cuydar de que ta troba
 Pura com Deu, com Deu santa.
 Arranque xiulets ó plors;
 Que 'l geni á qui 'l mon olvida
 Dret te lo mon á olvidarne,
 Y al abrich de Deu cantarne
 Com lo aucell al de las flors.


 Agost de 1840.